21 març 2022
A mesura que envellim comencem a tenir malalties que, poc o molt, ens fan disminuir les capacitats cognitives, conductuals i la mobilitat. Aquestes malalties demanaran cures i atencions diverses, fet que pot condicionar la convivència.
Malalties més freqüents a la tercera edat
Les estadístiques diuen que les més habituals són:
Artrosi i artritis: no únicament dificulten en diferents graus la mobilitat del pacient, sinó que també causen dolors que exigeixen tractaments amb analgèsics supervisats periòdicament per un metge.
Hipertensió: no se’n manifesten símptomes, però demana un control periòdic de la pressió arterial i un seguiment exhaustiu de la medicació potencial.
Parkinson: causa tremolors, rigidesa de les extremitats, alentiment del moviment i inestabilitat quan caminem. Demana un tractament constant i, perquè el pacient pugui tenir una qualitat de vida acceptable, hi han de col·laborar de manera estreta l’afectat mateix, la família i el personal mèdic, a banda que cal seguir amb rigor el possible tractament farmacològic.
Osteoporosi: pot causar trencament d’ossos i se sol prevenir amb una dieta adequada. El tractament potser demana d’afegir suplements minerals (calci) i vitamínics (vitamina D) a la dieta.
Sordesa: aïlla de manera gradual el pacient de l’entorn.
Problemes de la vista: no tan sols inclou la pèrdua de visió o les cataractes, sinó també malalties greus com ara la degeneració macular o el glaucoma que, en cas de no tractar-se com cal, acaben en ceguesa parcial o total del pacient.
Demències senils: deterioren de mica en mica les capacitats cognitives i conductuals del pacient. La temuda malaltia d’Alzheimer és la més greu i freqüent de les demències, i ben poc hi podem afegir que no sapiguem ja. És un trastorn inexorable que anul·la la memòria i enfonsa el malalt en un pou d’on no és capaç de sortir-ne si no és puntualment, segons com avança la malaltia.
Ictus i infarts: si no s’actua immediatament poden causar lesions irreparables en el pacient. També demanen de prendre medicació diària.
Depressió: condemna el pacient a un estat d’apatia que li pot impedir de dur a terme les feines quotidianes més elementals.
Els efectes de les malalties són tan diversos com els que hem descrit. Conviure amb gent gran vol dir que ens hem d’implicar en els tractaments de totes les malalties, que poden aparèixer aïlladament o bé, com és habitual, més d’una alhora.
Actituds que cal adoptar per conviure amb gent gran
L’envelliment implica una inversió total dels papers. Els avis van tenir cura de nosaltres, ens van educar, ens van dur al metge, ens van donar tota l’estimació i van procurar que creixéssim sans de cos i de ment. Quan envelleixen, però, es gira la truita. Som nosaltres els qui ens hem de fer càrrec d’ells, i això no és sempre fàcil, ni per al jovent ni per a la gent gran. Als cuidadors perquè els ve de nou, i se’ls fa estrany haver d’assumir aquest paper. Als grans perquè sovint els costa d’assimilar que no es valen per ells mateixos i reconèixer que, sense l’atenció que reben, oblidarien que han de prendre els medicaments, fer un passeig diari o seguir la dieta que els han recomanat.
Conviure amb la gent gran implica tenir una bona predisposició:
Estima. S’han de sentir estimats i percebre que les nostres cures i atencions no són fruit d’una obligació, sinó la conseqüència de l’afecte que els tenim.
Respecte. Els avis ens van inculcar allò de “l’experiència és un grau”. Encara que depenguin de les nostres cures, hem de seguir respectant-los i escoltant-los. Segur que ens aporten molt més del que ens pensem.
Paciència. Haver de repetir les coses vàries vegades, sentir a tota hora la mateixa història de la seva joventut o infantesa… o de la teva. Són situacions freqüents davant les quals hem de tenir paciència.
Tolerància. Sovint són ben conscients del seu estat i potser reaccionen de mala manera quan els vols ajudar, fet que, probablement, lamentaran més endavant. Hem d’estar preparats per fer-hi front.
Comprensió. Hi ha un aforisme antic que diu que quan entenem les coses les sabem perdonar. Ens trobarem en moltes situacions davant de les quals haurem de ser empàtics, posar-nos al seu lloc, i intentar tenir una actitud comprensiva.
