18 febrer 2026
La creixent irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en les nostres societats no només està canviant la forma en què interactuem amb la tecnologia, sinó també com concebem àrees fonamentals com la Justícia. En aquest context, es planteja una qüestió tan fascinant com desafiant: és viable implementar un “jutge robot” per resoldre assumptes jurídics senzills, com procediments monitoris, petites reclamacions econòmiques o incompliments contractuals?
La idea, a primera vista, evoca tant possibilitats esperançadores com dilemes ètics i pràctics que no podem passar per alt. Tanmateix, abans de respondre a aquesta pregunta, és essencial aturar-nos en els detalls subjacents a aquesta proposta, explorar-ne les implicacions i traçar un model que no només sigui eficaç, sinó que respecti els principis fonamentals que han guiat la Justícia durant segles.
La justícia saturada: un context que demana solucions
Els sistemes judicials de moltes nacions, inclosa Espanya, enfronten una sobrecàrrega crònica de treball. Jutjats saturats i temps de resolució excessivament llargs erosionen la confiança dels ciutadans en la Justícia. Aquesta situació és especialment evident en els assumptes més senzills, que representen un percentatge significatiu dels litigis i que, paradoxalment, són els que més podrien beneficiar-se d’una resposta àgil i eficient.
És aquí on la tecnologia, i en particular la intel·ligència artificial, podria exercir un paper transformador. Imaginem un sistema automatitzat capaç de resoldre de manera ràpida i uniforme procediments judicials simples, descongestionant així els tribunals i permetent que els jutges humans es concentrin en els casos més complexos i sensibles.
Què és un jutge robot? Més que ciència ficció
Un “jutge robot” no és, com el seu nom podria suggerir, un androide vestit amb toga que dicta sentències. Més aviat, es tracta d’un sistema d’intel·ligència artificial dissenyat per analitzar dades, identificar patrons jurídics, aplicar normes legals i emetre resolucions en qüestions delimitades i de baixa complexitat.
Per exemple, en un procediment monitori per reclamar un deute líquid i exigible, el jutge robot podria processar la documentació aportada, verificar-ne la validesa i emetre una resolució conforme a la normativa aplicable. Aquest tipus de tasques, que actualment consumeix un temps considerable als jutjats, podria automatitzar-se sense menyscabament dels drets de les parts.
Avantatges d’un jutge robot en la resolució de conflictes simples
La implementació de sistemes d’IA en l’àmbit judicial podria generar una sèrie de beneficis notables:
- Rapidesa i agilitat: La tecnologia permetria resoldre plets menors en qüestió de dies, o fins i tot hores, enfront dels mesos o anys que sovint requereix el sistema tradicional. Això no només estalviaria temps als litigants, sinó que contribuiria a restaurar la confiança ciutadana en la capacitat del sistema judicial per donar respostes oportunes.
- Reducció de la càrrega de treball: En automatitzar la resolució dels casos més senzills, els jutges humans tindrien més temps i recursos per dedicar als assumptes complexos, on la seva intervenció és indispensable.
- Uniformitat i objectivitat: Els algoritmes, en basar-se en criteris predefinits, podrien garantir una major consistència en les resolucions de casos similars, reduint així les discrepàncies que de vegades generen inseguretat jurídica.
- Major accessibilitat: Amb un sistema digital automatitzat, els ciutadans podrien tramitar les seves reclamacions de forma senzilla i sense necessitat de desplaçar-se als jutjats, cosa que democratitzaria encara més l’accés a la Justícia.
El límit: la supervisió humana com a garantia de justícia
Malgrat aquests avantatges, és fonamental recordar que la Justícia no pot, ni ha de ser completament deshumanitzada. La figura del jutge humà no és un mer operador de normes, sinó un garant de valors fonamentals com l’equitat, la dignitat i la proporcionalitat.
Per això, qualsevol sistema automatitzat s’ hauria de dissenyar amb dues salvaguardes essencials:
- Supervisió i validació humana: Les decisions emeses per un jutge robot, tot i que vinculants en primera instància, haurien d’estar subjectes a la revisió d’un jutge humà en cas que alguna de les parts ho sol·liciti. Aquest model híbrid garantiria que la tecnologia actuï com una eina de suport, no com un substitut absolut de l’ésser humà.
- Revisabilitat i transparència: Els algoritmes utilitzats pel jutge robot han de ser totalment transparents, auditables i explicables. Els ciutadans tenen dret a saber com s’ han pres les decisions i a qüestionar-les si perceben irregularitats o errors.
Els reptes: quins perills implica l’automatització?
Si bé els beneficis són clars, els riscos associats a l’ús d’ un jutge robot no s’han de subestimar:
- Biaixos algorítmics: La IA no és neutral. Si s’entrena amb dades històriques que contenen prejudicis, corre el risc de reproduir-les, perpetuant desigualtats en lloc de corregir-les.
- Falta de sensibilitat humana: Tot i que els assumptes menors poden semblar “simples” des d’un punt de vista tècnic, en cada cas trobem històries humanes que només un jutge humà pot valorar plenament.
- Resistència social: La idea que una màquina pugui decidir sobre els drets de les persones genera, comprensiblement, desconfiança entre els ciutadans, cosa que podria afectar la legitimitat del sistema judicial.
- Riscos ètics: On tracem la línia entre el que una màquina pot decidir i el que ha de quedar exclusivament en mans humanes? Aquesta pregunta té implicacions ètiques profundes que no podem ignorar.
Un model mixt per a una justícia eficient i humana
La solució no és triar entre jutges humans i robots, sinó combinar tots dos per construir un sistema judicial més robust, eficient i accessible. Un model mixt podria funcionar de la següent manera:
- El jutge robot s’encarregaria de resoldre assumptes de baixa complexitat de forma automatitzada, emetent una proposta de resolució.
- Les parts, si estan conformes, acceptarien aquesta resolució com a definitiva.
- Si alguna de les parts s’hi oposa, el cas passaria a la revisió d’un jutge humà, qui analitzaria la qüestió des d’una perspectiva integral i no merament tècnica.
El futur de la justícia és col·laboratiu
La idea d’un jutge robot, lluny de ser ciència ficció, podria convertir-se en una realitat factible en certs àmbits de la Justícia. Tanmateix, la seva implementació s’ ha de fer amb cautela, garantint sempre que la tecnologia estigui al servei dels principis essencials del Dret i no a l’ inrevés.
La tecnologia té el potencial de transformar positivament la Justícia, però només si s’utilitza de manera responsable, ètica i sempre sota la supervisió d’éssers humans. La IA no s’ha de veure com un substitut, sinó com un complement que ens permeti ser més eficaços sense perdre de vista la humanitat que està al cor de la nostra tasca.
El repte és enorme, però l’oportunitat també ho és. Si aconseguim trobar l’equilibri adequat, estarem davant d’un sistema judicial més àgil, accessible i just, en què les màquines alleugin les càrregues, però mai substitueixin l’essència humana que fa de la Justícia molt més que un simple exercici tècnic: una veritable garantia de drets i llibertats.
Autor: Alberto Cabello Massegosa
Soci director del despatx AC&VM Advocats.
Professor del màster d’accés a l’advocacia amb les especialitats en habilitats de l’advocat eficaç, soft skills, deontologia i col·legiació.
President de la Confederació Espanyola de l’Advocacia Jove.
